Jo sempre havia dit que no aniria d’Erasmus perquè tenia por de sortir de la meva zona de confort, però quan va arribar el moment de presentar els papers per participar-hi, estava passant una etapa en què necessitava desconnectar una mica. Vaig demanar consell a la meva família i amics, que em van dir que seria una experiència inoblidable, tot i que m’enyorarien.
Vaig presentar la documentació i, quan em van confirmar que tots els que havíem presentat els papers partiríem a Berlín, em vaig posar molt nerviosa. Havia d’aprovar tots els exàmens per poder-hi anar, així que em vaig posar les piles i vaig fer l’últim esforç. Vaig aprovar-ho tot i comptava els dies per partir, mentre començava amb els preparatius.
La meva família i amics em van organitzar una festa sorpresa, ja que el meu aniversari coincidia amb la setmana que havia de partir. Quan vaig arribar a la meva casa i vaig veure la sorpresa, em vaig emocionar molt perquè sóc una persona molt unida a ells i pensava que ho passaria malament fora. El dia que vam agafar l’avió no vaig dormir per nervis. En arribar a Berlín, vàrem anar a deixar les maletes i a situar-nos una mica al nostre barri. Al principi no tenia molta confiança amb els companys, però vàrem anant fent pinya. Hem creat un vincle molt fort, sense conflictes greus, només petits enfadaments, però és normal convivint tres mesos amb cinc persones en un pis petit.
A l’escola em van tractar molt bé des del primer dia i em vaig sentir molt a gust amb tot l’equip educatiu, així que estaré eternament agraïda. Amb les famílies i els infants també vaig tenir molt bona relació. La meva aula de referència era la de “Las Mariposas”, però també vaig rotar amb les de “Los colibrís” i “Los Soles”. Al principi, els infants no parlaven gaire ni tenien confiança amb mi, però em van anar agafant afecte. Són uns infants meravellosos que sempre recordaré, ja que han format part d’un capítol increïble a la meva vida.
Durant l’experiència, vàrem anar de viatge a Amsterdam quatre companyes (Maria Magdalena, Cati, Maria Francisca i jo), mentre que en Lluís es va quedar al pis i va convidar la seva família a visitar Berlín. Tot i que vam estar pocs dies, va ser una experiència única. Amb tots ells vaig mostrar com sóc realment, sentint-me còmoda i sense por a ser jutjada. També estaré sempre agraïda, ja que en els moments difícils ens donàvem suport per mantenir un ambient positiu. Sense ells, aquesta experiència hauria estat molt diferent.
Dos dies abans d’acabar les pràctiques, vaig fer un regal a tots els infants de les classes: als de la meva aula els vaig regalar una foto nostra amb una dedicatòria i un llapis amb una goma en forma d’animal, als altres infants, el mateix llapis amb una dedicatòria més curta. Als educadors els vaig donar una foto nostra amb una altra dedicatòria, uns bombons i una copa petita de plàstic amb el seu nom. A tothom li va agradar molt i les famílies em van donar les gràcies. El darrer dia vaig dur una coca de trempó per a tots els educadors, que els va encantar.
Quan vàrem anar al menjador a berenar, vaig trobar dues bosses amb regals per a mi: una de part dels educadors, que contenia bombons, una botella d’alcohol típica de Berlín i una postal; l’altra, de part de les famílies i infants de la meva classe, amb una altra postal, bombons, una polsera amb una floreta i un clauer de papallona. En veure’ls i llegir les postals, em vaig emocionar molt, els meus companys em varen dir que podia anar al bany si ho necessitava, vaig sortir, em vaig tranquil·litzar i vaig tornar a entrar.
Una hora abans de partir, la directora em va regalar un ram de flors amb una altra postal, em va donar una abraçada i em va dir que estava convidada a Berlín, que havia fet una bona feina i que mai m’oblidarien, em vaig emocionar una altra vegada i també vaig donar les gràcies.
Em fa molta pena que aquesta experiència hagi acabat. Els he agafat molt d’afecte a tots, ja que han estat tres mesos plens d’emocions, vivències i aprenentatges. Vaig sortir una mica més tard aquell dia perquè em vaig estar acomiadant dels companys. Alguns pares em varen veure plorar i també em varen abraçar per donar-me les gràcies. També vaig donar una abraçada als infants.
Recomano aquesta experiència a tots els estudiants, perquè encara que puguin tenir por al principi, els asseguro que s’ho passaran molt bé i se’n portaran records per tota la vida.
“El apoyo de la Comisión Europea para la elaboración de esta publicación no implica la aceptación de sus contenidos, que es responsabilidad exclusiva de los autores. Por tanto, la Comisión no es responsable del uso que pueda hacerse de la información aquí difundida.”