L’experiència d’Erasmus, sincerament, ha estat una de les millors vivències que he tingut fins ara. No només ha significat sortir del meu entorn habitual, sinó que m’ha permès créixer, aprendre i valorar coses que abans potser donava per fetes. Durant aquests tres mesos, una frase no ha deixat de ressonar dins jo: “Caseta mia, per pobra que sia”. I ara l’entenc més que mai. Perquè quan estàs lluny de casa, t’adones que allò que et feia sentir segur no eren tant les coses, sinó les persones i els vincles.
He tingut la sort de compartir aquesta etapa amb unes companyes de pis que han estat com germanes (tant pel bo com pel dolent). Hem compartit rialles, moments de cansament, reptes i moltes primeres vegades. I, com en qualsevol convivència real, hem viscut també situacions difícils. Però han estat precisament aquests moments els que han enfortit la relació. Ara sé que no només me’n duc una experiència acadèmica, sinó també persones que m’han marcat i que formen part d’aquesta etapa tan especial.
A nivell personal, m’he descobert capaç de moltes coses que abans em feien respecte: gestionar-me tot sol, adaptar-me a un context nou, conèixer gent diferent, comunicar-me amb seguretat fora del meu idioma habitual… I sobretot, apreciar els petits detalls del dia a dia, que sovint passen desapercebuts quan estàs dins la rutina.
A nivell professional, el treball amb infants ha estat espectacular. Han estat ells qui m’han recordat que no hi ha persones més humils ni més sinceres. M’han ensenyat a estar present, a escoltar sense jutjar i a valorar la mirada neta amb què observen el món. Aquesta relació directa amb els infants, juntament amb el projecte que he pogut desenvolupar, m’ha ajudat a confirmar la meva vocació dins l’àmbit social. Sé que vull continuar treballant a prop de les persones, generant espais d’inclusió i convivència, i promovent valors des de la base.
En definitiva, Erasmus m’ha donat molt més del que podia esperar. M’enduc aprenentatges, persones, emocions i records que, sincerament, ja formen part de qui som. I ara, quan pens en aquests tres mesos, només puc sentir agraïment i orgull per haver fet aquest pas.
“El apoyo de la Comisión Europea para la elaboración de esta publicación no implica la aceptación de sus contenidos, que es responsabilidad exclusiva de los autores. Por tanto, la Comisión no es responsable del uso que pueda hacerse de la información aquí difundida.”